filosofiacatalana.cat

Romeu Ortiz de Sentia

(Ejea de los Caballeros, s. XIII - Barcelona, 1316). Franciscà i polític. Vingué a l'orde segurament al convent d'Ejea de los Caballeros, on la seva família apareix com una de les més influents. Féu de custodi de Saragossa i lector de teologia allí mateix. Confessor seu des del 1286, morí executant el difícil testament de l'infant Pere, fill de Pere iii el Gran i germà de Jaume ii. Fou ministre provincial del 1295 al 1296 —assistint al capítol general d'Assís del 1295—, del 1304 al 1309 i del 1310 al 1316. El 1309 anà a Avinyó per defensar-se d'acusacions d'espiritual i defensar Arnau de Vilanova davant Climent v. Dos anys més tard assistí al concili de Viena del Delfinat i apareix confirmant a sor Clara de Gener com a abadessa del protomonestir de Sant Antoni de Barcelona (1290-1316). Favorit i amic personal de Jaume ii (1308-1316), intervingué en qüestions relatives a Nàpols i Sicília com a enviat del rei davant Frederic i Robert. Jaume li demanà una bíblia il·luminada el 1313 i dos anys després que manés a fra Simó de Puigcerdà traducció de més obres catalanes del beat Ramon Llull al llatí —ja n'havia traduït l'Ars consilii— al convent de Tunis, que depenia de la custòdia de Barcelona. També ajudà com a ministre provincial amb 1000 litres d'oli a la campanya d'Alfons III contra Mohamed III de Granada. Obtingué per a la família franciscana —especialment els tercerols— privilegis d'exempció d'impostos i, en particular, l'objecció de consciència en el servei militar, ja que les armes franciscanes no són la violència, sinó la força de l'evangeli dels pacífics (aquest singular privilegi, donat el 1316 i confirmat el 1328 per Alfons iv, estigué vigent fins al 1714).

[Agustí Boadas i Llavat - Josep Martí i Mayor, Diccionari d’història eclesiàstica de Catalunya]


Sobre Ortiz de Sentia

✓Sanahuja, Pedro, Historia de la Seráfica provincia de Cataluña (1959)

facultat de filosofia - Ramon Llull