filosofiacatalana.cat

Marià Puigllat i Amigó

Bisbe de Lleida (1862-1870), Rector del Seminari de Vic (1850-1862), noble Romà i membre del Consell de la Reina d’Espanya. Director de l'Acadèmia de Sant Tomàs de Vic. Es formà al Seminari de Vic, on el 1831, quan cursava l’últim curs de la carrera eclesiàstica, s’ordenà prevere. Dedicà trenta anys de la seva vida a aquesta institució: hi entrà d'estudiant i en sortí de rector. Del Seminari en consolidà tant l’aspecte econòmic com el docent. Modernitzà i amplià amb bon criteri la biblioteca. Formà, dins el mateix recinte, el primer laboratori i museu de ciències naturals. Creà, annex al Seminari, el Col·legi de Segon Ensenyament (1845-1899). Amb la seva brillant gestió el Seminari assolí el màxim nombre d’alumnes que ha tingut en la història: 1.100. Donà l'empenta necessària per obtenir un ensenyament d'alta qualitat i per això procurà l'elaboració, l'edició i publicació de llibres de text redactats pels mateixos professors adequats als alumnes. Consolidà el tomisme com a doctrina del seminari molt abans que Lleó XIII en restaurés l’estudi escolar (1879). Com a professor, va ser catedràtic de Filosofia (1831-1834), de Teologia (1834-1839), de Moral (1839-1850). A més de secretari del Seminari, va regir la vicerectoria (1834-1850) i el rectorat (1850-1862). Mentrestant, havia incorporat els estudis a la Universitat de Cervera (1831) i, tot aprofitant les adaptacions al nou pla d’ensenyament (el Pla Pidal), assolí el grau de llicenciat i el de doctor en Teologia per la Universitat de Barcelona (1845). El 1862 va ser nomenat Bisbe de Lleida. Puigllat portà a aquella capital el model vigatà, especialment pel que fa als aspectes pedagògics, organitzatius i de gestió del seminari. Això l'obligà a fer una reforma més general, que afectà, com és obvi, al Capítol de la catedral. Morí a Roma als 66 anys, quan participava en les sessions del Concili Vaticà I (1870). La seva obra coneguda i identificada és: Breu Catecisme de Doctrina Religiosa y Católica que un pare desitjós de la salut espiritual de sa familia dona als seus fills. Extret del periodich de Madrid titulat La Voz de la Religion, y traduhit al catalá (Felip Tolosa i reimpres per I. Valls, Vic, 1841). Nova collectio continens formas benedictonum frequentiores et ad usum magis necessarias, necnon modum applicandi indulgentias, quibus fidelium pietati satis fieri possit. Opus parochis cæterisque sacerdotibus perutile, coordinatum ab D.M.P.P.C.P.R.. (Vici: ex typographia Josephi Trullas, 1844).  Recopilació d'unes 250 formes de benedicció més usuals.Elementos de geografia para uso de los alumnos del Seminario Conciliar de Vich. (Anglada, Vic, 1852, 2a edició).  Catecismo de Doctrina religiosa y Católica (Anglada, Vic, 1861).Formalis explicatio summæ theologicaæ S. Thomæ Aquinatis Doctoris Angelici. Qua omnia argumenta, et rationes, quæ in singulis articulis tractantur, non modica claritate formantur, et explicantur, argumentorumque, responsiones explicatæ ad ipsorum partes apte accommodantur. Auctore Fr. Hieronimo de Médicis à Camerino (germans Soler, Vic, 1858-1862). Aquesta publicació en forma sil·logística de la Summa de sant Tomàs és el llibre de més volum que ha sortit mai de les editorials vigatanes: són un total de 7.056 pàgines repartides en onze grossos volums. Per a la promoció de l'obra de Jeroni de Médicis Puigllat va fer imprimir una carta personal dirigida a tots els bisbes espanyols, contactà amb els rectors de la seixantena del seminaris, amb el nunci, i altres autoritats per oferir-los la subscripció. A més de poder subscriure's per correu, els mateixos seminaris actuaven com a centres receptors de peticions. També, a les principales librerias de España y Ultramar, amb una xarxa de més de cinquanta llibreries. La primera entrega als subscriptors aparegué el novembre de 1858 i l’última al maig o el juny de 1862. L'edició de Puigllat de l'obra del dominic Jeroni de Médicis (1569-1622) és feta sobre l'edició veneciana del 1614-1621 i representa la única reimpressió, per bé que amb uns trets que encara la fan més singular. Afegeix al final de cada qüestió els apèndix de la Elucidationis formales in Summam Sancti Tomae (1588) del teòleg dominic Serafí Capponi della Porreta.

Treballador constant i infatigable. Apòstol de Sant Tomàs en època de consolidació tomista: amb ell inicia els seus estudis, amb ell governa el seminari de Vic i la diòcesi de Lleida. Informat del pensament alemany, dels nous moviments filòsòfics de tall francès i dels moviments socials a l’entorn del socialisme i del comunisme, tot ho refuta en les seves pastorals. En ocasió d'oposicions en el seminari de Lleida exhortava a saber sòbriament i a obrir l'obra de sant Tomàs: “En verdad conviene saber, pero con sobriedad segun el Apostol. No os empeñeis en cuestiones vanas é inutiles. Las escrituras Santas son el gran libro, el libro de oro, que debe estar de dia y de noche en vuestras manos. Las obras de sagrada teología dogmatica y moral, en especial la preciosa Suma teológica del Angélico Doctor, en la que se halla todo, son los libros necesarios para el desempeño de vuestro ministerio”.

[extret d’I. Roviró, Diccionari de filòsofs, teòlegs i mestres del seminari de Vic, 2000]


facultat de filosofia - Ramon Llull