filosofiacatalana.cat

Pau Romeva

Va néixer a Barcelona, a la barriada de Sant Pere, un 17 de gener de 1892. Era fill d’un tenedor de llibres aranès, i de mare mestra, de qui heretà la vocació. Al cap de poc temps d’obtenir la seva primera plaça dins l’ensenyament oficial, el 1916, a l’Escola Graduada del carrer d’Escudellers Blancs de Barcelona, entrà com a Assessor Tècnic a l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana, la qual li publicà el Cartipàs català (1918) i el popularíssim Sillabari català (1922). S’inicià en el periodisme al diari El Matí, catòlic i catalanista, en el qual col·laborà amb la columna “De dia en dia”, d’un tarannà humanista i  barcelonista, i a voltes lleugerament reaccionari. Des del diari es posicionà a favor de la cultura i l’educació, i mostrà una clara voluntat per fomentar-hi la lectura familiar i popular. Contribuí a donar a conèixer autors com Chesterton, o Dickens, de qui serialitzà la novel·laBarnaby Rudge al llarg de 1930. De Dickens, també va traduir Oliver Twist (Proa, 1929), i és l’autor també d’una adaptació d’Ivanhoe, de Walter Scott, de qui publicà, també al diari El Matí, per entregues, Quntí Durward. La seva versió al català de La reina Victòria, la famosa biografia de Lytton Strachey, el confirmà com a gran traductor de l’anglès, ja abans de la guerra civil espanyola.

Fou membre fundador d’Unió Democràtica de Catalunya, de la qual esdevingué destacat dirigent. El 20 de novembre de 1932 fou elegit diputat al Parlament de Catalunya per Barcelona. De la tasca parlamentària, destaca la seva actuació en la llarga discussió de la Llei de Contractes de Conreu. Mentre fou diputat, signà les seves col·laboracions a El Matí,  més  llargues i espaiades, amb el pseudònim Rocatallada. Amb les versions, prou elogiades, de les obres de Chesterton, auspiciades pel poeta i crític d’art Josep M. Junoy des de La Nova Revista, es guanyà un nom en el món literari català. El pròleg als Herètics(l’obra que inaugurava la projectada collecció “Obres de G. K. Chesterton”) constitueix l’assaig català més important que s’ha escrit sobre l’autor abans de la guerra; de l’assagista anglès traduí Allò que no està bé del món (What’s Wrong With the World), alguns fragments a La Paraula Cristiana (1928) i un bon nombre d’articles de l’Illustrated London News (a La Nova Revista i a El Matí, on també va traduir nombrosos articles d’Hilaire Belloc); i, finalment, L’home que fou dijous, la novella més cèlebre de Chesterton, la qual va aparèixer primer a la Revista de Catalunya (1931), i després en un volum dels Quaderns Literaris, coincidint amb l’any de la mort de l’escriptor. Romeva fou el divulgador de la doctrina social de Chesterton, el distributisme, plantejat com una via intermèdia entre el gran capitalisme i el socialisme, molt influït per l’esperit de les encícliques de Lleó XIII.

S’exilià el 1939, i gràcies al seu coneixement d’idiomes sobrevisqué en la França ocupada treballant per als alemanys com a oficinista. El 1942 s’installà definitivament a Barcelona, on durant els anys quaranta es guanyà la vida sobretot com a lingüista, treballant en els diccionaris Vox, i amb traduccions al castellà: amb el pseudònim R. Berenguer signà versions de Jane Austen, G. K. Chesterton i Charles Dickens (Grandes Esperanzas, contínuament reeditada), i d’una colla de novelletes de l’humorista anglès W. W. Jacobs. Col·laborà en l’obra col·lectiva Un segle de vida catalana, 1814-1930 (1961), i és l’autor, el 1952, d’una Història de la indústria catalana. A la dècada dels seixanta traduí al català dues obres de Graham Greene: El poder i la glòria (Aymà, 1964), i El fons de la qüestió (Proa, 1967).

[Sílvia Coll-Vinent]


Escrits de Pau Romeva

Articles a El Matí
Catalunya i el pare Miquel
Discurs al Parlament (1934)

Sobre Pau Romeva

S.Collvinent Pau Romeva, literat
S.Collvinent Pau Romeva
M. Coll i Alentorn; P. Romeva. Polític, escriptor i pedagog
M.Serrahima; Pau Romeva

Romeva a la premsa

Dos sants anglesos
L'home invisible
La novel·la policíaca
Turguenev i l'ànima russa

Enllaços

Pau Romeva a la Wikipèdia
Pau Romeva a l’Arxiu històric Ferran Camps
Pau Romeva a Enciclopèdia.cat

facultat de filosofia - Ramon Llull