filosofiacatalana.cat

Bernat de Trilla

Són molt escasses i encara controvertides les dades que es posseïxen entorn de la primera part de la vida d’aquest il·lustre dominic. Degué néixer, al començament del segle XIII, en algun lloc del Nord de la Península, tal vegada a Catalunya, com consta en el Catàleg anònim dels escriptors dominics trobat en Stams que el menciona «fr. Bernardus de Trilia, nat. hyspanus», encara que enfront de la tesi de la seva pàtria hispana sostinguda per nombrosos historiadors com Glorieux (La litterature quolibétique de 1260 a 1320. Kain, 1925, p. 101), altres sostenen que el seu origen és francés, recolzant-se en el testimoni de Bernardo Gui, que en la continuació al Catàleg escrit per Salanhac, lloc 34, el fa oriünd de Nimes «frater Bernardus de Trilia, de Nemauso». No obstant això, aquesta última afirmació no té per què invalidar el seu origen espanyol, podent-se referir més aviat al convent on prengué l’hàbit i a la pàtria en què va viure des de la seva professió religiosa. En efecte, a partir de 1266 se sap que va ser Lector de Teologia en diversos convents del Sud de França: Montpeller, Avinyó, Burdeus, Marsella, Tolosa, etc. Cap a 1281 arriba a París, on molt probablement havia estat temps arrere com a estudiant, entregant-se a una activa labor docent que avui podem seguir gràcies als treballs de Glorieux (Une memoire justificatif de Bernard de Trilla. Sa carriere a l'Université de París (1279-1287) en la rev. de «Scienc. Philosoph. et Theol. 18» 1929, p. 23-58). El 1282 comença els estudis de Batxiller sentenciari, i llegeix en càtedra els Llibres I i II de Pere Llombard, i l’any següent els Llibres III i IV, i es gradua de Mestre. A partir de 1284 i per espai de tres cursos ocupa la Càtedra que l’Orde tenia reservada als estrangers, comentant diversos llibres sagrats i desenvolupant diverses qüestions doctrinals. No obstant això, una probable negligència en l’exercici de les seves tasques docents i algunes opinions sostingudes des de la càtedra van suscitar diverses denúncies contra ell, com a conseqüència de les quals el 1287 va ser apartat de la Universitat per decisió del Capítol de Burdeus que el va obligar així mateix a abandonar París. En els anys següents va ocupar diversos càrrecs i el 1291 assistia com Provincial de Provença al Capítol General de Palència en el que el General Munio de Zamora, amb qui s'avebia molt, el va confirmar en el càrrec. Però l’any següent el Capítol General de Roma destituïa a petició de Nicolau IV a Munio i el nostre autor queia, així mateix, en desgràcia, sent exonerat de les seves funcions, la qual cosa degué ocasionar-li un gravíssim trencament moral, perquè moria poc després el 3 d’abril de 1294.
Bernat de Trilla, fecund escriptor sobretot en la seva etapa parisenca, és un fidelíssim deixeble de Sant Tomàs, a qui seguix no només en les seves doctrines, sinó en el seu mètode expositiu, i dels textos mateixos del qual s’aprofita moltes vegades, a l’extrem d’haver pogut ser acusat de plagiari (M. de Wulff: Histoire de la Philosophie Médievale, 5.ª edic. París-Louvain, 1926, vol. II, p. 42). No obstant això, els seus escrits evidencien en nombrosos llocs una autèntica labor personal desenvolupant qüestions que en l’Angèlic es troben tan sols apuntades, i una amplíssima erudició que comprèn no només nombrosos autors medievals, Sant Anselm, els Victorins, Pere Llombard, el Líber de Causis, sinó també de la Patrística, Sant Agustí, Sant Hilari, Sant Gregori de Nisa, Orígenes, el Damascè, el Pseudo Dionís, Boeci i encara del món oriental, Averrois, Avicenna, Avicebró, Algazel, Isaac i Maimònides, i per descomptat a Aristòtil i a Sant Tomàs, sobretot en la “Summa Theologica”, la “Summa contra Gentiles”, els “Quodlibeta” i les Qüestions disputades.
Encara que l’estat actual de les investigacions no permet establir una relació completa de les seves obres, poden mencionar-se d’entre elles els Comentaris al Llibre dels Proverbis, al Càntic dels Càntics, a l’Eclesiastés, al Llibre de la Saviesa; els Quodlibets, fruit de les seves explicacions de càtedra i les Qüestions “de espiritualibus creaturis et de potentia Dei”, “De anima coniuncta corpori”, “De anima separata”, “De differentia esse et essentiae” i “Super totam astrologiam”.


Escrits de Bernat
  • Cognitione anima e separatae. Ms. Vaticana, colec. Borghese, n. 156.
  • Quaestiones de cognitione animae conjunctae corpori. Ms. Biblioteca del convent de Santa Catalina, n. 45.
  • Quodlibeta. Ms. Ib. n. 45. Conté 24 qüestions. Es troba descrito per Mgs. Pelster en: Xenia Thomistica, Roma, 1925, 3, p. 272-275.
  • Quodlibeta. Ms. Archivo de la Corona de Aragón, n. 54. Conté 23 qüestions.
  • Quodlibeta. Ms. Biblioteca Vaticana. Colecció Borghese, n. 156. Conté 3 qüestions, per estar incomplet.
Sobre Bernat
  • ANDRE, G. S. Les Quodlibeta de Bernard de Trilia. Gregorianum, 1921, 2, p. 226-265.
  • CALENDlNI, P. Bernard de Trilia. En: Dictionnaire d'Histoire et de Géographie Ecclesiastique. París: [s.n.], 1912-1971, Vol. VIII, p. 763-764.
  • CARRERAS ARTAU, T. Y J. Historia de la filosofía española. Madrid: Asociación Española para el Progreso de las Ciencias, 1939-1943, Vol. I, p. 176-183.
  • DUHEM, P. Le système du mond. París: [s.n.], 1915, Vol. III, p. 363-383.
  • GLORIEUX, P. La littérature quodlibetique de 1260 a 1320. Kain, Bélgica: [s.n.], 1925, p. 101.
  • GLORIEUX, P. Une memoire justificatif: Fr. Bernard de Trilla. Sa carrière à l'Uníversité de París (1279-1287). Revue des Sciences philosophiques et théologiques, París, 1929, 18, p. 23-58.
  • GRABMANN, M. Bernard van Trilia O.P. und seine «Quaestiones de cognitione animae separatae». Divus Thomae, 1935, 13, p. 385-399.
  • STUART, M. Bernardi di Trilla Quaestiones de cognitione animae separatae a corpore. Toronto: Inst. of Medieval Studies, 1965. 427 p.
  • VANSTENKISTE, C. «Quaestiones» di Bernardo de Trilla (Quaest. Disp. de cognitione animae separatae. Con ocasión de su edición). Angelicum, 1970, 47, p. 176-187.
facultat de filosofia - Ramon Llull