filosofiacatalana.cat

Arnau de Vilanova

Arnau de Vilanova va néixer probablement a València entorn de l'any 1240. Estudià medicina a la Universitat de Montpeller i més tard (1290-1300, aproximadament) hi exercí el magisteri. Fou metge dels reis de la casa de Barcelona, dels papes de la seva època i d'altres reis. A ells va dedicar diverses monografies mèdiques, entre les quals destaca per la seva extraordinària divulgació en diverses llengües el Regimen sanitatis ad regem Aragonum (Jaume II), traduïda al català per Berenguer Sarriera a petició de la reina Blanca. Com a metge universitari, la seva obra se centra en la recuperació del «nou Galè», amb traduccions i comentaris. Aquests nous textos de Galè, al capdavall, feren possible que la medicina es convertís en una scientia, en el sentit escolàstic de l'època. Segurament l'obra mèdica principal d'Arnau de Vilanova és l'Speculum medicinae. En el Renaixement les obres mèdiques arnaldianes esdevingueren autèntics bestsellers i foren editades com a opera omnia diverses vegades (només en el segle XVI, vuit vegades).

Com a teòleg Arnau de Vilanova s'havia format més aviat poc. Durant algun temps, segurament entre els anys 1281 i 1285, frequentà les lliçons que Ramon Martí impartia al convent de Santa Caterina, de Barcelona. També assistí durant un semestre a una escola de teologia, a Montpeller. I poca cosa més. Potser com a resultat d'una vivència personal, no només s'interessà per la teologia, sinó que començà a escriure obres espirituals o teològiques (a partir, aproximadament, de l'any 1290). El seu pensament teològic evoluciona constantment. En un primer moment, rep influències d'un opuscle d'un monjo anònim de Michelsberg, el De semine Scripturarum, de començaments del segle XIII. Són especulacions sobre els noms de Déu. Després, en una segona etapa, qui sap si per influència del franciscà espiritual Pèire Joan, més conegut per l'Oliu, el «veritable fidel» esdevé el centre de les reflexions arnaldianes. Aquesta segona etapa és interrumpida per una violenta polèmica: Arnau de Vilanova, aprofitant una ambaixada que li confià Jaume II davant el rei Felip de França per negociar les fronteres de la Val d'Aran, divulgà a París un tractat en què anunciava la vinguda de l'Anticrist. Comença una tercera etapa. Els teòlegs el denunciaren. Aquesta polèmica escatològica durà de l'any 1299 fins al 1305, any en què Climent V es reservà per a ell l'estudi i la valoració de les obres arnaldianes «de evangelica veritate» escrites fins aquell moment. Queden enrere denúncies «in causa fidei» i violentes discussions personals amb teòlegs professionals (professors de París, Bernat de Puigcercós, Joan Vigorós, Martín d'Ateca). La reserva d'examen dels escrits arnaldians per part de Climent V representà l'inici d'una nova etapa, la quarta i darrera (1305-1311). Amb més serenor d'esperit, Arnau de Vilanova pogué escriure obres pròpiament espirituals, que reprenien el tema del «ver cristianisme». Durant aquests anys també va concebre un pla de reforma de la cristiandat que havien d'encapçalar un nou papa (espiritual) i els reis Jaume II i Frederic de Sicília. Arnau va morir en el decurs d'un viatge per mar davant les costes de Gènova, l'any 1311. Tot just encetat el pontificat de Joan XXII, una comissió de teòlegs, a Tarragona (1316), condemnà diverses obres arnaldianes.

La polèmica escatològica suscitada per Arnau de Vilanova a París continuà durant molt de temps. En són testimonis, per exemple, els escrits de Pere Cros d'Alvèrnia, Joan Quidort de París, Nicolau de Lira, Henry of Harclay, Guiu Terrena, Agostino Trionfo d'Ancona o Giovanni Pico della Mirandola.

[Jaume  Mensa i Valls]


Escrits de Vilanova

Obres teològiques  

✓ Introductio in librum Ioachim "De semine Scripturarum"
✓ Allocutio super significatione nominis tetragrammaton
✓ Alphabetum catholicorum sive de elementis catholicae fidei
✓ Tractatus de prudentia catholicorum
✓ Tractatus de tempore adventus antichristi
✓ Tractatus de mysterio cymbalorum Ecclesiae
✓ Philosophia catholica et divina
✓ Apologia de versutiis atque perversitatibus pseudotheologorum et religiosorum
✓ Eulogium de notitia verorum et pseudoapostolorum
✓ Confessio Ilerdensis ✓Gladius iugulans thomatistas
✓ Carpinatio poetriae theologi deviantis
✓ Allocutio christini de hiis quae conveniunt homini secundum propriam dignitatem creaturae rationalis
✓ De esu carnium in Carthusia
✓ Antidotum contra venenum effusum per fratrem Martinum de Atheca, praedicatorem
✓ Epistola ad gerentes zonam pelliceam
✓ Confessió de Barcelona
✓ Lliçó de Narbona
✓ Interpretatio de visionibus in somniis dominorum Iacobi secundi regis Aragonum et Frederici tertii regis Siciliae eius fratris
✓ Raonament d'Avinyó
✓ Informació espiritual
✓ Epistola ad priorissam de caritate
✓ De helemosina et sacrificio
✓ Per ciò che molti
✓ Alia informatio beguinorum
✓ De humilitate et patientia Iesu Christi  

Teològiques, atribuïdes o d'autoria incerta  

Expositio Apocalypsis
Tractatus quidam in quo respondetur obiectionibus quae fiebant contra tractatum Arnaldi "De adventu Antichristi"
Expositio super XXIVm capitulum Matthaei
Conflictus iudaeorum
Tractatus contra passagium ad partes ultramarinas  

Mèdiques, indubtablement autèntiques  

Speculum medicinae
De intentione medicorum
De humido radicali
De considerationibus operis medicinae
Aphorismi de gradibus
De dosi tyriacalium
Medicationis parabolae
Commentum super quasdam parabolas
Aphorismi particulares
Aphorismi de memoria
Aphorismi extravagantes
Regimen sanitatis ad regem Aragonum
Regimen Almariae (De regimine castra sequentium)
Practica summaria
De parte operativa
De amore heroico
Regimen de podagra
Compendium regimenti acutorum
Commentum super tractatum Galieni «De malitia complexionis diversae»
Repetitio super canone «Vita brevis»
Tabula super «Vita brevis»
De non esu carnium
De improbatione maleficiorum
Translatio Albumasaris «De simplicibus»
Translatio Avicennae «De viribus cordis»
Translatio Galieni «De rigore et iectigatione et tremore et spasmo»
Translatio doctrine Galieni «De interioribus»  

Algunes edicions d'obres  

Opera medica omnia, edició dirigida per Luis García Ballester (†), Juan Antonio Paniagua (†), Michael McVaugh Jon Arrizabalaga, Barcelona, Publicacions de la Universitat de Barcelona i Fundació Raimon Noguera, des de 1975.  

Opera theologica omnia, edició dirigida per Josep Perarnau, Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, Facultat de Teologia de Catalunya, des de 2003.  

Dins l'«Arxiu de Textos Catalans Antics», Josep Perarnau ha editat les obres llatines següents: De tempore adventus Antichristi, 7-8 (1988-1989), 134-168; De mysterio cymbalorum, 7-8 (1988-1989), 52-107; Philosophia catholica et divina, 10 (1991), 57-162; Allocutio christini..., 11 (1992), 75-135; Epistola ad gerentes zonam pelliceam, 12 (1993), 7-42; Protestatio, prasentatio ac supplicatio ad Benedictum XI, 10 (1991), 201-214; Protestatio facta Perusii, 10 (1991), 215-218; Apologia... i Tractatus quidam..., 20 (2001), 7-348.  

Josep Perarnau i Espelt, L'«Alia informatio beguinorum» d'Arnau de Vilanova (Studia, textus, subsidia, II), Barcelona, Facultat de Teologia, 1978.  

Josep Perarnau i Espelt, Tres textos d'Arnau de Vilanova i un en defensa seva (Studia Textus, Subsidia, X), Barcelona, Facultat de Teologia de Catalunya, 2002.  

José Perarnau Espelt, Dos tratados «espirituales» de Arnau de Vilanova en traducción castellana medieval (Publicaciones del Instituto Español de Historia Eclesiástica. Monografías, 25), Roma, Iglesia Nacional Española, 1976.  

Obres catalanes. Volum I. Escrits religiosos; Volum II. Escrits mèdics. Edició de Miquel Batllori i pròleg de Joaquim Carreras (Els Nostres Clàssics, A, 53-54; 55-56), Barcelona, Ed. Barcino, 1947.  

La prudència de l’escolar catòlic i altres escrits. Introducció de J. Mensa. Traducció de J. Raventós (Clàssics del Cristianisme, 93), Barcelona, Proa, 2002.

Sobre Vilanova

Sobre l’obra espiritual  

Biografies i estudis generals  

Actes de la I Trobada internacional d'estudis sobre Arnau de Vilanova, edició de Josep Perarnau, 2 vols. (Treballs de la Secció de Filosofia i Ciències Socials, XVIII/XIX), Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, 1994-1995.  

Actes de la II Trobada internacional d'estudis sobre Arnau de Vilanova, edició de Josep Perarnau (Treballs de la Secció de Filosofia i Ciències Socials, XXX), Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, 2005.  

Batllori, Miquel: Arnau de Vilanova i l'arnaldisme (Obra completa, III), València, Tres i Quatre, 1994.  

Carreras i Artau, Joaquim: Vida d'Arnau de Vilanova, dins Obres catalanes. Volum I. Escrits religiosos, 13-49.  

Mensa i Valls, Jaume: Arnau de Vilanova (Episodis de la Història, 313), Barcelona, R. Dalmau editor, 1997.  

Mensa i Valls, Jaume: Arnau de Vilanova (c. 1240-1311) (Biblioteca Filosófica, 95), Madrid, Ediciones del Orto, 1998.  

Paniagua, Juan A.: Studia Arnaldiana. Trabajos en torno a la obra médica de Arnau de Vilanova, c. 1240-1311, Barcelona, Fundación Uriach, 1994. 

Paniagua, Juan A.: Vida de Arnau de Vilanova, dins «Archivos Iberoamericanos de Historia de la Medicina», III (1951), 3-83.  

Santi, Francesco: Arnau de Vilanova. L'obra espiritual (Història i Societat, 5), València, Diputació provincial, 1987.  

Estudis monogràfics  

Batllori, Miquel: Arnau de Vilanova antiescolastique d'après mss. catalans et italiens, dins Scholastica ratione historico-critica instauranda. Acta Congressus Scholastici Internationalis Romae anno sancto MCML celebrati, Roma 1951, 567-581.  

Batllori, Miquel: L'antitomisme pintoresc d'Arnau de Vilanova, dins Vuit segles de cultura catalana a Europa (Biblioteca Selecta, 252), Barcelona 1958, 19-29.  

Benz, Ernst: Ecclesia Spiritualis. Kirchenidee und Geschichtstheologie der Franziskanischen Reformation, Stuttgart, W. Kohlhammer, 1934, 368-387.  

Botam, Joan: Arnau de Vilanova moralista (Arxius de la Secció de Ciències, XXV), Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, 1957.  

Carreras, Joaquim: El Anti-escolasticismo. Arnaldo de Vilanova, dins Historia de la filosofía española. Filosofía cristiana de los siglos XIII-XV, I, Madrid 1939, 199-230.  

Carreras, Joaquim: La llibreria d'Arnau de Vilanova, dins «Analecta Sacra Tarraconensia», XI, (1935), 63-84.  

Colomer, Eusebi: L'antiescolasticisme d'Arnau de Vilanova i Les bases antropològiques i epistemològiques d'un projecte espiritual, dins El pensament als Països Catalans durant l'Edat Mitjana i el Renaixement (Scripta et Documenta, 54), Barcelona, Institut d'Estudis Catalans i Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1997, 34-44 i 44-56, respectivament.  

Crisciani, Chiara: Exemplum Christi e Sapere. Sull'epistemologia di Arnau di Vilanova, dins «Archives Internationales d'Histoire des Sciences», XXVIII (1978), 245-298.  

Ehrle, Franz: Arnaldo de Villanova e i «Thomatiste». Contributo alla storia della scuola Tomistica, dins «Gregorianum», I (1920), 475-501.  

Fortuny, Francesc: Arnau de Vilanova: els límits de la raó teològica. Arnau en oposició a Averrois, Maimònides i Tomàs d'Aquino, dins «Estudi General», 9 (1989), 31-60.  

Fortuny, Francesc: La filosofia d'Arnau de Vilanova, dins «Anuari de la Societat Catalana de Filosofia», III (1989), 19-54.  

Gerwing, Manfred: Vom Ende der Zeit. Der Traktat des Arnald von Villanova über Ankunft des Antichrist in der akademischen Auseindersetzung zu Beginn des 14. Jahrhunderts (Beiträge zur Geschichte der Philosophie und Theologie des Mittelalters. Neue Folge, 45), Münster, Aschendorff Verlag, 1996.  

Gregory, Tullio: Escatologia e aristotelismo nella scolastica medievale, dins Aa.dd., L'attesa dell'età nuova nella spiritualità della fine del Medioevo. Convegni del Centro di Studi sulla spiritualità Medievale, III, (Todi, 16-19 ottobre 1960), Todi 1962, 262-282.  

Lee, Harold: «Scrutamini Scripturas». Joachimist Themes and «Figurae» in the Early Religous Writings of Arnald of Vilanova, dins «Journal of the Warburg and Courtauld Institutes», XXXVII (1974), 33-56.  

Mensa i Valls, Jaume: Les raons d'un anunci apocalíptic. La polèmica escatològica entre Arnau de Vilanova i els filòsofs i teòlegs professionals (1297-1305): anàlisi dels arguments i de les argumentacions (Col⋅lectània Sant Pacià, 61), Barcelona, Facultat de Teologia de Catalunya, 1998.  

Mensa i Valls, Jaume: Arnau de Vilanova, espiritual. Darreres aportacions, dins «Anales Valentinos», 48 (1998), 303-337.  

Perarnau i Espelt, Josep: introduccions a les edicions d'obres, publicades dins l'«Arxiu de Textos Catalans Antics». Destaquem especialment les introduccions als tractats De mysterio cymbalorum, Philosophia catholica et divina, Epistola ad gerentes zonam pelliceam i  Allocutio christini.  

Josep M. Pou i Martí, Visionarios, beguinos y fraticelos catalanes (siglos XIII-XV), Vic, Editorial Seráfica, 1930. D'aquesta obra n'hi ha dues reedicions: Madrid, Ed. Colegio Cardenal Cisneros, 1991, edició anastàtica amb introducció de J.M. Arcelus Ulibarrena, biobliografia de José Martí Mayor i presentació d'A. Abad Pérez; i Alacant, Instituto de Cultura Juan Gil-Albert, Diputación provincial, 1996, amb estudi preliminar d'Albert Hauf i Valls.

Informació bibliogràfica  

La millor font d'informació és la secció bibliogràfica de l'«Arxiu de Textos Catalans Antics».  

Mensa i Valls, Jaume: Arnau de Vilanova, espiritual: guia bibliogràfica (Treballs de la Secció de Filosofia i Ciències Socials, XVII), Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, 1994.  

Mensa i Valls, Jaume: Bibliografia arnaldiana recent (1994-1996), dins «Revista Catalana de Teologia», XXII (1997), 179-210.  

Santi, Francesco: Orientamenti bibliografici per lo studio di Arnau de Vilanova, spirituale. Studi recenti (1968-1982), dins «Arxiu de Textos Catalans Antics», 2 (1982), 371-395.  

Mensa i Valls, Jaume, Giralt, Sebastià, Bibliografia arnaldiana (1994-2003), dins «Arxiu de Textos Catalans Antics», 22 (2003), 665-734.

facultat de filosofia - Ramon Llull