filosofiacatalana.cat

Joaquim Xirau i Palau

Joaquim Xirau i Palau (Figueres, 1895-Ciutat de Mèxic, 1946) va néixer en una família empordanesa de tradició liberal. L’any 1906 va començar els estudis de batxillerat a l’Institut de Figueres, on va seguir les classes del professor de Lògica Antoni Subias, que serà el pare de la seva esposa Pilar. Després d’acabar els estudis de batxillerat l’any 1912, va ingressar a la Universitat de Barcelona, on cursà les carreres de Filosofia i de Dret. Va rebre el magisteri i la influència de Jaume Serra Húnter (1878-1943). També va entrar en contacte amb August Pi Sunyer (1879-1965), que dirigia l’Institut de Fisiologia de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona. Del primer va assumir una dimensió espiritualista de la filosofia i del segon, el principi de la unitat funcional en biologia, bo i cercant la unitat de la vida biològica i espiritual en un tot únic i global. L’any 1922 es va doctorar en filosofia i en dret a Madrid on va conèixer de primera mà la filosofia krausista de la Institución Libre de Enseñanza. Allà va establir lligams d’amistat amb Manuel Bartolomé Cossío i el nucli institucionista que havia fundat Francisco Giner de los Ríos. De fet, Xirau va ser un home pont entre Madrid i Barcelona, que va participar l’any 1923 en la fundació de la Unió Socialista de Catalunya. Aquell mateix any es va casar amb Pilar Subias, i l’any següent (1924) va néixer el seu fill Ramon, que ha seguit –en conrear la filosofia i la literatura– el deixant del seu pare. L’any 1928 va ser nomenat catedràtic de Lògica de la Universitat de Barcelona on l’any 1930 va establir el Seminari de Pedagogia de manera que, a partir de 1933, la facultat de lletres va portar el nom de Facultat de Filosofia i Lletres i Pedagogia, de la qual va ser degà. Regidor de l’Ajuntament de Barcelona l’any 1931, també va orientar ideològicament la reforma pedagògica de la Segona República, tot comprometent-se amb l’educació per tal d’aconseguir la reforma de la societat per una via pacífica que vincula la política a l’educació, i així va prologar el llibre del seu amic Rafael Campalans Política vol dir pedagogia (1933). 

Va marxar a l’exili després d’impartir la seva darrera classe a la Universitat, el dia 23 de gener de 1939, en un viatge en què va acompanyar al poeta Antonio Machado, que va morir poc després a Cotlliure. El dia 5 d’agost de 1939, després d’un llarg viatge, Xirau va arribar a Mèxic, on va ser nomenat professor de la UNAM. A Mèxic, Xirau va publicar les seves obres més significatives (Amor y Mundo, 1940; Lo fugaz y lo eterno, 1942; Manuel B. Cossío y la educación en España, 1944). Va morir el 10 d’abril de 1946 a Mèxic en un accident de trànsit –en ser atropellat per un tramvia– quan es dirigia, en companyia del seu fill, a la Universitat. 

No hi ha dubte que Xirau ha estat un dels pensadors catalans més actius de la generació republicana que va entrar en contacte amb els corrents filosòfics que llavors sorgien a Europa, en especial, el vitalisme de Bergson, la fenomenologia de Husserl i la filosofia dels valors de Max Scheler. Al seu parer, les idees no són una cosa morta i eixuta sinó que necessiten de l’educació per tal que es facin realitat. D’aquí que –en el seu univers o cosmovisió– la filosofia, la pedagogia i la psicologia formin una unitat en què el tot és més important que les parts considerades aïlladament. D’acord amb Goethe, Xirau és partidari d’una filosofia de l’acció que no es limita a la contemplació sinó a la transformació de la societat, des d’una posició espiritualista. Així, quan va retornar d’un viatge a Moscou l’any 1931, va manifestar que no li havia agradat el que havia vist perquè en l’experiència soviètica trobava a mancar valors espirituals. Tant és així que el seu pensament es va desmarcar del materialisme, per optar per una solució humanista de tall personalista en sintonia amb els principis del cristianisme i de l’humanisme socialista. En el seu pensament convergeixen diferents aspectes, com ara l’idealisme de la llibertat de Fichte, l’organicisme del krausisme, el culturalisme moral de Serra Húnter, l’existència d’un món eidètic que configura els valors (Husserl, Scheler, Landsberg) i l’amor franciscà (Llull), fornint tot plegat una filosofia espiritualista de signe humanista. Des d’una perspectiva pedagògica, cal situar el pensament de Xirau en l’horitzó de M. B. Cossío, segons el qual educar implica vivificar, fer viure, donar vida, o el que és el mateix, espiritualitzar, fer possible que l’educand visqui lliurament una vida autèntica a través de l’essència creadora d’uns valors que han de fomentar la dimensió transcendent de la persona. En conjunt, la seva obra vol donar una resposta decidida a la transmutació dels valors anunciada per Nietzsche i l’esforç de Husserl per donar sentit a un món que, sota el poder de la ciència i la tècnica, caminava cap al nihilisme.

En les seves classes de Filosofia de l’Educació que impartia als mestre, Xirau explicava La República de Plató. De tal faisó, que volia que els docents assumissin un món ideal de valors que havien de transmetre als infants, per tal de respondre de manera positiva a l’ambient de crisi generalitzada que predomina en aquells anys. En aquest sentit, va respondre a la filosofia de la sospita, tot oferint enfront del materialisme del marxisme un món espiritual curull de valors. Per aquesta via axiològica, també responia al nihilisme de Nietzsche, alhora que reclama el reialme d’un amor espiritual i elevat que s’allunyava de les posicions freudianes. En darrer terme, Xirau va confegir una filosofia de l’amor en sintonia amb la tradició del pensament cristià. Si l’eros platònic té una dimensió ascendent, i l’ágape cristià descendent, Xirau advoca per una charitas que es vinculada al missatge paulí i a la filsoofia d’Agustí, de qui manlleva l’expressió estima i fes el que vulguis (ama et fac quod vis). Per tant, Xirau s’inscriu en la tradició cristiana de l’amor, d’un amor que ha de vivificar totes les esferes de la vida tal com estableix en el seu llibre Amor i mundo –obra que precedeix L'amor i la percepció dels valors (1936)– que es va publicar a l’exili mexicà, tot constituint una bona síntesi del seu pensament de maduresa.

[Conrad Vilanou i Sílvia Coll-Vinent]


Escrits de J. Xirau

“La reforma universitaria”, Convivium (1967)
“La conciencia amorosa”, Convivium (1968)
”Culminación de una crisis”, Enrahonar (1984)

Sobre J. Xirau

Bastons, Carles. “Vida, pensament i cartes de Joaquim Xirau”, Annals de l’Inst. d’Estudis Empordans (1984)
Guy, Reine. “Joaquim Xirau, militant du personnalisme”, Enrahonar (1984)
Girau, Jordi. ”Joaquim Xirau, pensador d'inspiració cristiana”, Rev. Cat. de Teologia (1989)
Lara, Francisco de. ”Joaquim Xirau, Barcelona, Madrid ... Mèxic”, Rev. de Girona (1998)
Llopart, Pilar. “De Joaquim Xirau a M. B. Cossío. Cartes”, Temps d'Educació (2002)
Anglès, Misericòrdia. “Bondat i literatura, el Machado de Xirau”, Temps d'Educació (2009)

Enllaç

Xirau a l’Arxiu Històric de la Universitat de Barcelona

facultat de filosofia - Ramon Llull